Un altre poemicu...
L´ASTRÒNOM, SEGLE XVI
A l´astrònom li fan mal les espatlles
perquè fora de la feina també mira el cel.
Els dies de núvol va al ball,
els dies de pluja, pica un tambor.
Sovint mira els ulls dels seus fills
i es fa riure perquè hi veu cels, vies làctees.
S´imagina que és grec i vesteix túnica,
que posa noms a les coses, a les formes,
que inventa el triangle i el fa tridimensional.
Quin atzar l´ha fet estimar els astres?
Vint anys i Saturn no acaba la volta!
Però avui no té bon humor,
la passió se l´endú i no reflexiona.
Mirar les estrelles, mirar els angles,
apuntar els angles, a vegades sota un vers.
L´astrònom es perd els matins,
li agraden les tardes ben assolellades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada