Iiiiiiiiiii...... acabo la trilogia inaugural amb aquesta altra cosa titulada:
ESTROFe I TORNADe
Dorm l´homínid sota el cel
La nit més fonda, une nègre belle
Dorm la dolça son de massa espessa
Un mussol jove es vesteix per sortir
En un silenci de clapar i de no patir
Surt la mòmia del taüt i es posa collarets rogencs
Amb la llum d´un ciri menja pasta
Així és la vida i així és la mort
I així creixen els meus naps plantats a l´hort
Dorm l´amor als peus d´aquells que dormen junts de dos en dos o més
Intento recordar, dins la marea, un somni.
Dorm el pobre i dorm el rei
La supervivència no fa mai retrets.
Dins d´un absurd tot estrellat, dins la marea, un oblit més,
Un oubli encore du hardcore!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada