dimarts, 12 de desembre del 2023

Question and Answer on the Mountain - Li Bai


you ask me why i stay up here, alone on the green mountain. I smile but give no other answer, and yet, my heart's at leisure.

The peach blossom floats away on the stream, carried far by the water. Here, apart from the human world, i have heaven and earth together.

dissabte, 24 de novembre del 2012

En l´esdeveniment etern. (de Bill Fay)

Aquí poso la traducció que fet d´una cançó d´en Bill Fay, "The never ending happening"


En l´esdeveniment etern
del que serà i del que ja ha estat,
pensar que jo en sóc part
em meravella.
En l´esdeveniment etern,
les ones xoquen a la costa pedrosa
i el vent sempre té una llavor per emportar-se.
En l´esdeveniment etern,
constant és l´arribada de les ànimes
que vénen del país de l´infinit.
Ocells, abelles i papallones
voltegen davant meu i jo les miro.
En l´esdeveniment etern,
els quatre vents van canviant de direcció,
i aquí tenim l´estrella vespertina i ara, de nou, l´alba.
Canta l´ocell quan trenca el dia.
Per alguns és com caminar sobre una corda
amb una bena als ulls, tremolosos.
A un costat la por i l´altre el dolor.
Per alguns és com caminar sobre una corda.
En l´esdeveniment etern,
la guerra és per sempre i també la trista fam,
a l´espera del dia en el que Déu faci rodolar la pedra.
En l´esdeveniment etern,
del que serà i el que ja ha estat
pensar que jo en sóc part
em meravella.







dilluns, 1 d’octubre del 2012

TEXTOS DEL DISC "30 milions d´anys llum"

XINXETES
Em dius que enganxi les xinxetes per tot casa
Més tard arriba la faquir amb les garlandes
Em dius que provi de descolorir-me al sol
I si et faig cares m´escups litres de gasoil
Els de la plaça preparen la mercromina
Tiren coets amb els ulls plens de brillantina
Dins la fumèrria em parles dels dies de sol
Que tu m´ho diguis fa que em dringui el cor al pols
No tinguis son, fes-me petons
L´horari que em va bé
No miris prim, compra un trineu
Galledes d´aigua sobre meu.
La imatge bona és la del riu de la vida
No hi pensis més, escolta el babuí com crida
L´honor i el mèrit brillaran en la foscor
En la gran història de la gent amb poca por
No tinguis son, fes-me petons
L´horari que em va bé
No miris prim, compra un trineu
Galledes d´aigua sobre meu.
És sant Joan, per tu i per mi
És sant Joan, per tu, per mi i per Margarit.






E QUE SÍ

Portes, que quan les obres plores
Et serveixen de guia
I encara et sento dient allò mateix que deies.
Sembla, que sembli que t´espanta
Però si ho fas cada dia
I espatarrat, comentes com la pluja et queia al front.
Un arbre desfullat sense histerisme ni condol
Un matí assolellat que passa amb l´ànima volant
Cel amunt
Respira el vent
Em queixo que no em vulguis esperar un segle més
Per tenir sort
A l´hora en punt
I ens colgui de quilos de benaurança, oi que sí…
T´omples la boca sense esforços
El llard el cor t´atura
I encara la mirada no puc remenar
Palpissos, somieges amb noietes
Et despertes i et revifes
Ben estirat comentes com esquiaves sota el sol.
Un arbre desfullat sense histerisme ni condol
Un matí assolellat que passa amb l´ànima volant
Cel amunt
Respira el vent
Em queixo que no em vulguis esperar un segle més
Per tenir sort
A l´hora en punt
i ens colgui de quilos de benaurances




DORMO ENCARA

Qui pogués saber fer-ho
Menjant pa amb formatge i cuidant-se la pell
Estimaré aquests dies
Com si res no existís al fons del meu cervell
Dormo encara
Atura ja les presses
Podem fer-nos budistes dels del cap buidat
Et deixo que me peixes
Tres vegades al dia al supermercat
Dormo encara
Sóc un cuc a la sorra i estic animat
Veig el periscopi d´un submarí aparcat
Camina camina dins de l´aiguamoll
Hi ha unes dunes m´enterro fins el coll
Qui pogués saber fer-ho….
Dormo encara…
Sóc un cuc a la sorra i estic animat
Veig el periscopi d´un submarí aparcat
Camina camina dins de l´aiguamoll
Hi unes dunes m´hi enterro ben sol.




CENT ROSSINYOLS PARANT EL SOL

Cent rossinyols

Prenen el sol

No sents el que et diuen:

És cibulet

No sents el que et diuen:

És marganell

Lleu el teu son

Pus de concurs

La tele m´insulta

és el canal

Aguanta maria

que som dijous

Qui dia passa, se´n va a dormir

I al cel hi trona, no sé què dir

El mar té pell de gallina

Vas sense camisa

Ondulant rodolí

Qui dia passa, se´n va a dormir

A la foguera hi mor el foc d´ahir

El mar té pell de gallina

Vas sense camisa

Les teves sines, de matí….

Cap escalfat

Per necessitat

T´ho diuen les pedres

Això és per tu

Maig resplendent

D´or és la dent

Pirata moreno no em facis mal

Pirata negrero ets un cabró.






BALCONS

És la història d´un que es passava el dia somiant

Al balcó de casa seva, a la nit fumant

A la tarda es passejava pel carrer, ofuscat

I les barres no se li acabaven de tancar mai.

Agafat a un parell de broques, tot el dia girant

Que si les deixes anar, no saps allà on cauràs.

Es pensava que no el veien si es furgava el nas

I si relativitzava tot li era igual.

Remenava pels calaixos buscant nius d´ocells

Però tot el que trobava eren cares d´altra gent

És la història d´un que l´han vist alguna nit

Buscant un balcó amb prou vistes per posar-hi el llit.





 

QUINQUÉ

 

Fer cares és inevitable

L´esforç és en va

Ets un premi de fira

Vas amb un balí al cap

Fent saltirons per la vorera

Abraçes massa temps

Il.lusions avorrides

Coses que ningú entén.

No puc dormir, tu ets la que en té la culpa

Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué.

Pensant sempre el mateix

Passo el temps assegut

Que tothom té una bici

I alguna virtut

Et traeix la mirada

Avui tens ganes de sang

O de fetge a la planxa

Amb vi de Montblanc.

No puc dormir, tu ets la que en té la culpa

Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué






NO FA TANT, SABIES EL QUE FEIES

No fa tant sabies el que feies, res

Al barret hi amagues la estratègia

Per evitar el desastre

Però això no et servirà ben bé de res

És l´anglès, la cosa més divina, yes!

Més que mai acabaràs el dia

De caps a la piscina

I et trobaràs tan bé jesús és nat

Confusió total, records molt vagues

I en un instant precís

Baixo el preu, venc el pis

Al barret hi amagues la estratègia

per evitar el desastre

Però això no et servirà ben bé de res.







 

 

CIRI TRENCAT

Ciri trencat, el cos el tinc deshidratat

El cap tan alt, no em farà mal

Volves de pols, no hi veig més enllà del meu nas

M´hi miro tant, que semblo sant

I volen les faldilles estripades cap al Montgrí

I l´amor sura plàcid per les places dient que sí.

Sembla que no s´acabi de fer fosc, avui

El mar, el mar, el bar, el bar.

I volen les faldilles estripades cap al Montgrí

I l´amor sura plàcid per les places dient que sí.





VALS FINAL

Et mors d´angúnia

Eixuta i distant

Dus a l´esquena una llufa còsmica

Destins incerts

I tota la vida esperant que sap què

Mengem, mengem

Del mal alè tothom ens don la raó

Xuclar les genives és la millor manera de distreure emocions

I mentrestant

Busques un angle des d´on tot sigui gros

Més gros

Ballem, ballem

Parpelles jugant

És com un sucre aquest vespre càlid

I amb tot això

Deixem un rastre de pols i de sabó.







Visions del Desig

 

 

Ulls de color del fum

Cansats de mirar massa lluny

Blanc i negre ho veu caient per un forat ben buit

La seva ombra ja es confon amb la llum d´un fanal

El seu cos es desdibuixa a cada instant

Tan acostumat a no tenir-la aquí davant

Al final sembla que no la necessiti tant

De puntetes ella mira de veure-hi per sobre el temps

Però no hi troba res.

No la coneix fins que no es posa a recordar

Llindes amples, l´hi creixen heures pels costats

Alegria… besa amb els nervis saturats

De follia i de culpabilitat

Formiguegen, tot el poble ja és despert

La seva ombra jeu immòbil amb el son segat

El cos d´ella es desdibuixa, el son segat

I recordarà coses que no han passat mai

I s´inventarà gestos que no va fer mai.

dijous, 6 de setembre del 2012

Hola

Iiiiiiiiiii...... acabo la trilogia inaugural amb aquesta altra cosa titulada:

ESTROFe I TORNADe

Dorm l´homínid sota el cel
La nit més fonda, une nègre belle
Dorm la dolça son de massa espessa
Un mussol jove es vesteix per sortir
En un silenci de clapar i de no patir

Surt la mòmia del taüt i es posa collarets rogencs
Amb la llum d´un ciri menja pasta
Així és la vida i així és la mort
I així creixen els meus naps plantats a l´hort

Dorm l´amor als peus d´aquells que dormen junts de dos en dos o més
Intento recordar, dins la marea, un somni.
Dorm el pobre i dorm el rei
La supervivència no fa mai retrets.

Dins d´un absurd tot estrellat, dins la marea, un oblit més,
Un oubli encore du hardcore!




L´Astrònom, segle XVI

Un altre poemicu...

L´ASTRÒNOM, SEGLE XVI

A l´astrònom li fan mal les espatlles
perquè fora de la feina també mira el cel.

Els dies de núvol va al ball,
els dies de pluja, pica un tambor.

Sovint mira els ulls dels seus fills
i es fa riure perquè hi veu cels, vies làctees.

S´imagina que és grec i vesteix túnica,
que posa noms a les coses, a les formes,
que inventa el triangle i el fa tridimensional.

Quin atzar l´ha fet estimar els astres?
Vint anys i Saturn no acaba la volta!

Però avui no té bon humor,
la passió se l´endú i no reflexiona.

Mirar les estrelles, mirar els angles,
apuntar els angles, a vegades sota un vers.

L´astrònom es perd els matins,
li agraden les tardes ben assolellades.





Hi ha un grill per a cada estrella

Inauguro aquest blog amb un poema que vaig escriure fa uns anys:

HI HA UN GRILL PER A CADA ESTRELLA

"Hi ha un grill per a cada estrella".
És ella qui ho diu,
i ell balla com fugint
del que no sap i no espera.
Ella riu i ho té tot allà,
i el que té, ho guarda.
Estrella brillant i blanca tota de cotó
"No t´enamoris de la llum mortal del dia",
el grill li canta.