XINXETES
Em dius que enganxi les xinxetes per tot casa
Més tard arriba la faquir amb les garlandes
Em dius que provi de descolorir-me al sol
I si et faig cares m´escups litres de gasoil
Els de la plaça preparen la mercromina
Tiren coets amb els ulls plens de brillantina
Dins la fumèrria em parles dels dies de sol
Que tu m´ho diguis fa que em dringui el cor al pols
No tinguis son, fes-me petons
L´horari que em va bé
No miris prim, compra un trineu
Galledes d´aigua sobre meu.
La imatge bona és la del riu de la vida
No hi pensis més, escolta el babuí com crida
L´honor i el mèrit brillaran en la foscor
En la gran història de la gent amb poca por
No tinguis son, fes-me petons
L´horari que em va bé
No miris prim, compra un trineu
Galledes d´aigua sobre meu.
És sant Joan, per tu i per mi
És sant Joan, per tu, per mi i per Margarit.
E QUE SÍ
Portes, que quan les obres plores
Et serveixen de guia
I encara et sento dient allò mateix que deies.
Sembla, que sembli que t´espanta
Però si ho fas cada dia
I espatarrat, comentes com la pluja et queia al front.
Un arbre desfullat sense histerisme ni condol
Un matí assolellat que passa amb l´ànima volant
Cel amunt
Respira el vent
Em queixo que no em vulguis esperar un segle més
Per tenir sort
A l´hora en punt
I ens colgui de quilos de benaurança, oi que sí…
T´omples la boca sense esforços
El llard el cor t´atura
I encara la mirada no puc remenar
Palpissos, somieges amb noietes
Et despertes i et revifes
Ben estirat comentes com esquiaves sota el sol.
Un arbre desfullat sense histerisme ni condol
Un matí assolellat que passa amb l´ànima volant
Cel amunt
Respira el vent
Em queixo que no em vulguis esperar un segle més
Per tenir sort
A l´hora en punt
i ens colgui de quilos de benaurances
DORMO ENCARA
Qui pogués saber fer-ho
Menjant pa amb formatge i cuidant-se la pell
Estimaré aquests dies
Com si res no existís al fons del meu cervell
Dormo encara
Atura ja les presses
Podem fer-nos budistes dels del cap buidat
Et deixo que me peixes
Tres vegades al dia al supermercat
Dormo encara
Sóc un cuc a la sorra i estic animat
Veig el periscopi d´un submarí aparcat
Camina camina dins de l´aiguamoll
Hi ha unes dunes m´enterro fins el coll
Qui pogués saber fer-ho….
Dormo encara…
Sóc un cuc a la sorra i estic animat
Veig el periscopi d´un submarí aparcat
Camina camina dins de l´aiguamoll
Hi unes dunes m´hi enterro ben sol.
CENT ROSSINYOLS PARANT EL SOL
Cent rossinyols
Prenen el sol
No sents el que et diuen:
És cibulet
No sents el que et diuen:
És marganell
Lleu el teu son
Pus de concurs
La tele m´insulta
és el canal
Aguanta maria
que som dijous
Qui dia passa, se´n va a dormir
I al cel hi trona, no sé què dir
El mar té pell de gallina
Vas sense camisa
Ondulant rodolí
Qui dia passa, se´n va a dormir
A la foguera hi mor el foc d´ahir
El mar té pell de gallina
Vas sense camisa
Les teves sines, de matí….
Cap escalfat
Per necessitat
T´ho diuen les pedres
Això és per tu
Maig resplendent
D´or és la dent
Pirata moreno no em facis mal
Pirata negrero ets un cabró.
BALCONS
És la història d´un que es passava el dia somiant
Al balcó de casa seva, a la nit fumant
A la tarda es passejava pel carrer, ofuscat
I les barres no se li acabaven de tancar mai.
Agafat a un parell de broques, tot el dia girant
Que si les deixes anar, no saps allà on cauràs.
Es pensava que no el veien si es furgava el nas
I si relativitzava tot li era igual.
Remenava pels calaixos buscant nius d´ocells
Però tot el que trobava eren cares d´altra gent
És la història d´un que l´han vist alguna nit
Buscant un balcó amb prou vistes per posar-hi el llit.
QUINQUÉ
Fer cares és inevitable
L´esforç és en va
Ets un premi de fira
Vas amb un balí al cap
Fent saltirons per la vorera
Abraçes massa temps
Il.lusions avorrides
Coses que ningú entén.
No puc dormir, tu ets la que en té la culpa
Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué.
Pensant sempre el mateix
Passo el temps assegut
Que tothom té una bici
I alguna virtut
Et traeix la mirada
Avui tens ganes de sang
O de fetge a la planxa
Amb vi de Montblanc.
No puc dormir, tu ets la que en té la culpa
Ferida al pit, grossa i coent com un quinqué
NO FA TANT, SABIES EL QUE FEIES
No fa tant sabies el que feies, res
Al barret hi amagues la estratègia
Per evitar el desastre
Però això no et servirà ben bé de res
És l´anglès, la cosa més divina, yes!
Més que mai acabaràs el dia
De caps a la piscina
I et trobaràs tan bé jesús és nat
Confusió total, records molt vagues
I en un instant precís
Baixo el preu, venc el pis
Al barret hi amagues la estratègia
per evitar el desastre
Però això no et servirà ben bé de res.
CIRI TRENCAT
Ciri trencat, el cos el tinc deshidratat
El cap tan alt, no em farà mal
Volves de pols, no hi veig més enllà del meu nas
M´hi miro tant, que semblo sant
I volen les faldilles estripades cap al Montgrí
I l´amor sura plàcid per les places dient que sí.
Sembla que no s´acabi de fer fosc, avui
El mar, el mar, el bar, el bar.
I volen les faldilles estripades cap al Montgrí
I l´amor sura plàcid per les places dient que sí.
VALS FINAL
Et mors d´angúnia
Eixuta i distant
Dus a l´esquena una llufa còsmica
Destins incerts
I tota la vida esperant que sap què
Mengem, mengem
Del mal alè tothom ens don la raó
Xuclar les genives és la millor manera de distreure emocions
I mentrestant
Busques un angle des d´on tot sigui gros
Més gros
Ballem, ballem
Parpelles jugant
És com un sucre aquest vespre càlid
I amb tot això
Deixem un rastre de pols i de sabó.
Visions del Desig
Ulls de color del fum
Cansats de mirar massa lluny
Blanc i negre ho veu caient per un forat ben buit
La seva ombra ja es confon amb la llum d´un fanal
El seu cos es desdibuixa a cada instant
Tan acostumat a no tenir-la aquí davant
Al final sembla que no la necessiti tant
De puntetes ella mira de veure-hi per sobre el temps
Però no hi troba res.
No la coneix fins que no es posa a recordar
Llindes amples, l´hi creixen heures pels costats
Alegria… besa amb els nervis saturats
De follia i de culpabilitat
Formiguegen, tot el poble ja és despert
La seva ombra jeu immòbil amb el son segat
El cos d´ella es desdibuixa, el son segat
I recordarà coses que no han passat mai
I s´inventarà gestos que no va fer mai.
